VERDI

imagesLa conferència sobre Verdi que ens dona el Sr. Francesc Cortés és un esplèndid final per la temporada 2013-2014.

Amb les paraules de la nostra Presidenta presentant ja el proper curs, i  les de l’Alcaldessa de Barberà i la Regidora de Gent Gran animant l’Associació a continuar lluitant per la difusió de la cultura al nostre poble, va començar aquesta última sessió d’aquest curs.

Quan Verdi va morir va deixar part de la seva fortuna per un “Ufici per músics”. Persona de una gran sensibilitat social, però amb un gran sentit crític, va deixar dit que al seu enterrament no volia una creu al davant del fèretre, perquè estava en contra del paper de l’Església a la societat del seu temps. Estava en contra de totes les tiranies.

La calamitat final de les òperes és la manera que tenen els romàntics de rebel·lar-se  i expressar-se

Verdi vivia amb una soprano, Sra. Esteponi, No estaven casats i encara que a França podia ser relativament normal a Itàlia no es veia bé. Per aquesta raó es va anar distanciant de determinats estaments socials.

Ernest Rossi va compondre un Otelo recitat en italià, que es va fer molt popular a Barcelona. Aquest Otelo va inspirar l’òpera de Verdi. El problema era que Otelo mata a Desdémona de una manera horrible per al segle XIX, l’estrangula  per gelosia. La primera òpera sobre Otelo és la de Rossini , que no segueix el llibret de Shakespeare i la mata amb una daga.Verdi decideix tornar a les fonts de Shakespeare i l’estrangula. Desdémona segueix cantant desprès d’ofegada.

Per a Verdi les boniques melodies no ho justifiquen tot. Parlem de veure, sentir, representar, en definitiva de la Dramatúrgia .

La Dramatúrgia constava de : Argument, Diàleg, Actuació, Escenografia i Música. Aquesta va ser l’ innovació de Wagner. A Barcelona el públic considerava a Wagner més modern i seguia el llibret amb els seus moviments escènics . A l’òpera italiana també es feia, però d’una manera més informal, perquè els cantants seguien l’ acústica  més que el moviment dels personatges. Això no agradava al públic català i es va establir una gran polèmica entre els partidaris de Verdi i els de Wagner.

Verdi era conscient de l’ importància de la “Parola Scenica”. Trobar aquesta paraula té tanta força que defineix el sentiment del personatge i es pot ressaltar amb la música.

Verdi busca els efectes escènics i es capaç de fer cantar a quatre personatges a la vegada en una escena mantenint la seva individualitat, fins i tot expressant sentiments oposats.

Formidable el fragment de Rigoletto, que escoltem com a demostració de la “paraula escènica” i com a final de la conferència! Reflexió final també sobre l’ injustícia.

 

Pilar Gimeno

 

 

Publicat a General