PETITA HISTÓRIA DEL JAZZ (1a. part)

El professor Frederic Sesé ens va oferir una sessió amb ritme.

Ens va explicar a grans trets les diferències entre la música clàssica, la música tradicional i el jazz.

El Jazz podem dir que va aparèixer cap a l’any 1850, dia en que es va abolir l’esclavitud als Estats Units. Havia estat cuinat a foc lent al llarg de més de tres segles degut al xoc de races i al desarrelament dels seus promotors.

Work songs (les cançons de treball) van ser un mitjà de connexió entre els negres. Un d’ells manava i els altres responien. Ho feien en la llengua apressa al nou país perquè eren originaris de zones molt distants.

Els espirituals negres van sorgir quan els esclaus van acollir-se a la religió cristiana. Eren la manera d’explicar la història. Aquí havíem fet servir els murals de les esglésies. El gòspel (“God spel”), full de Déu, té aquest origen religiós.

El blues diu “hem sento trist”. És de caràcter melancòlic. La persona utilitza qualsevol estri per acompanyar-se, sense manies.

Els esclaus, sense coneixements musicals acadèmics, utilitzen els instruments a la seva manera. També ballen de manera molt diferent als blancs. Es diu que tenen swing (música amb ritme marcat però elàstica i impulsiva, que la fa més ballable i més melòdica).

Recordem també que cap a finals del segle XIX, a Estats Units, hi havia moltes bandes  militars per fer les cercaviles i desfilades. En la versió de negres van aparèixer les dixieland. I aquests, a més, quan van entrar a tocar en locals van construir els tres (bombo, caixa i platerets) en ú (la bateria).  Una picada d’ull també va ser pels band man (home orquestra).

En la música clàssica tot està escrit en la partitura. En el jazz totes les versions d’un tema són diferents, però totes també acceptables.

Estàndards de jazz. Temes tant coneguts com “Fly me to the moon” del Nat King Cole, “Mack the knife”, d’en Frank Sinatra, “Les feuilles mortes” d’Yves Montand, “My favorite things” de la Julie Andrews a Mary Poppins, i com no temes de Louis Armstrong.

Potser sí que ens agrada el jazz però fins ara no ho sabíem.

Montserrat

 

Publicat a General