Perspectives de l’economia global: la recomposició del sistema

Ens va parlar ahir el professor d’Economia de la U.A.B. Francisco Navarro sobre les “Perspectives de l’economia global: la recomposició del sistema”.
És membre del Seminari d’economia crítica: TAIFA, que té com a objectius ENTENDRE el mon per a CRITICAR el que passa.
Proposen com a solució:
RESISTIR, no deixar-se fer el que interessa a d’altres.
CONSTRUIR un mon nou des de la base.
Va explicar que la crisi es fonamenta en el propi sistema capitalista. Sempre està generant una i altra crisi: crisi al model de producció, crisi dels salaris reals… El capitalisme necessita créixer constantment per a tornar a invertir, per tenir una rendibilitat superior. Per a reduir costos han de baixar els salaris, millorar la tècnica, la maquinària i eliminar llocs de treball.
Amb la disminució dels salaris reals es produeix una disminució de la compra de productes, que en un mon capitalista és una contradicció. Aquesta contradicció porta a la crisi, perquè es deté el procés.
En tot cas l’economia creix degut als crèdits, funciona amb crèdits.
SOLUCIÓ A LA CRISI DELS ANYS 70
– Polítiques neoliberals.
– Liberalització i desregulació financera i econòmica general.
– Pressió sobre salaris i condicions laborals.
– Guanyar terreny a lo públic, nous mercats
– Re localització internacional del treball i producció.
– Dependència dels recursos fòssils.
– Expansió financera.
– Privatització del sistema financer.
CAPITALISME ESPAÑOL: CRÒNICA D’UNA CRISI ANUNCIADA
A l’any 2007 Espanya registra el dèficit exterior més elevat del mon darrera dels EEUU.
CAUSES:
Factors interns
Un capitalisme endarrerit .
El paper de les elits.
Un model deficitari.
El capitalisme espanyol es centra en els sectors de serveis,sectors financers i la construcció. Això genera “ pa per avui i fam per demà”.
Espanya va passar de ser el país més regularitzat d’Europa als anys 80 a ser un país privatitzat als 90.
Es va deixar tot al seu aire: “La millor política industrial és la que no existeix” (Carlos Solchaga).
Factors extern
La entrada a la Unió Europea i a l’euro.
Països de diferents valors monetaris s’uneixen i es fa la mitjana. El resultat és una pujada de preus a Espanya i una baixada a Alemanya i altres països . Perjudici a les empreses espanyoles, ja que les empreses competeixen entre elles .
Hi ha una disparitat de patrons productius i especialització comercial.
D’altra banda es produeix un model estratègic d’acumulació del capital europeu. Els alemanys van invertir a Espanya, però amb l’enfonsament de la Construcció moltes inversions van sortir malament i ara no volen assumir els riscos.
La responsabilitat és sociabilitzar el deute.

Tenim un deute enorme,però de cada 4 € que devem, 1 és deute de l’Estat i 4 deute privada familiar, d’empreses i de la banca.
El deute públic és una conseqüència de la mala gestió:
1. Polítiques fiscals regressives.
2. Pèrdua de la sobirania política monetària i privatització dels mercats de crèdit.
3.Impacte i gestió de la crisi, rescat del capital.
4. Actuacions de recolzament a les entitats financeres.
5.Política d’austeritat i retallades: l’economia s’enfonsa.
Som presoners d’aquesta situació.
ELS OBJECTIUS REALS :
– Una forma d’actuar: l’Estat es finança amb els impostos i una part d’aquests van a pagar el deute, per tant, l’Estat va a recuperar beneficis.
– Es prioritza constitucionalment el pagament del deute al benestar de la població.
– Arriba L’EDAT DE LA DESPOSESIÓ :
Les pensions
La Sanitat
L’Educació
Salaris baixos, per sota de Conveni
Regressió fiscal
Són nous espais perquè el capital tingui més benefici.

Només si es revelen les classes que suporten aquesta crisi, hi haurà una millor solució.

Pilar Gimeno

VALORACIÓ DE LA CONFERÈNCIA:
RESPOSTES: 22 valoracions
TEMA: 3,6 de mitjana sobre 4 punts
CONFERENCIANT: 3,7 sobre 4 punts
DEBAT: 3,2 punts sobre 4

Publicat a General