LITERATURA I MEMÒRIA

Per què escriure una novel.la?

Amb aquesta interessant pregunta Vicens Villatoro, ens endinsa en temes literaris, recursos i eines de l’escriptor.

“LLegir, escriure i viure són sinònims”

Quin mecanisme posa en marxa la novel.la, el ser escriptor? Lo que em passi a la vida, és la resposta d’en Vicent. La por, l’amor, el desamor, els temes quotidians, les festes familiars, les noticíes…Totes les nostres vivències poden donar l’entramat de la història que volem explicar.

A casa de l’escriptor hi ha un armari amb calaixos on va guardant històries, llocs, personatges, reptes literaris, autors i estils, èpoques. Aquests calaixos estan sempre plens i depèn del moment, remenant i buscant, l’escriptor dóna vida a la història que vol explicar, tria de cada calaix allò que necessita per començar. A l’hora d’escriure ha de triar igualment “qui” explica la història , un narrador en tercera persona o bé un narrador en primera persona ?

Si escriu des de la primera persona el relat és més càlid, però lo que passa nomès ho sap l’escriptor. Quan el narrador és en tercera persona, pot parlar de tot, és el narrador omniscient que domina tots els aspectes i ho coneix tot, però és més fred.

Queda clar que els continguts del calaixos  l’escriptor els pot modificar. Són un punt de partida però ell pot canviar data, lloc i altres circunstàncies on passen els fets, per aconseguir la història que ens vol explicar.

Quan volem escriure un fet tal com ha passat ens trobem davant d’un article, ho tinc clar, escric un article. Quan no ho tinc tant clar o vull donar una visió des de altre punt de vista, escric una novel.la.

A la seva última novel.la ” Un home que se’n va”, Villatoro utilitza aquesta técnica de triar en els calaixos i tria allò que ens portarà a conèixer la historia del seu avi, aquell home andalús que va viure la guerra del 36. En temps de guerra a un poble d’Andalusia, posar-se a furgar en el passat pot descobrir coses que no es volen saber. No es pot entendre l’emigració d’andalusos sense la guerra civil.

Vida i literatura són lo mateix.

Gràcies a llegir i escriure vivim més vides.

Lola Aurín

IMG_1553      IMG_1555    IMG_1556

 

Publicat a General