LA INDEFENSIÓ APRESA EN L’ADULT GRAN

El dia 3 de juny d’enguany varem tenir la conferència sobre la Indefensió apresa en l’adult gran per la senyora Marta Diez Ruiz de los Paños, psicòloga especialista en psicologia clínica, i equino-terapeuta, que treballa amb la teràpia dels cavalls.

Treballa amb persones amb discapacitat, nens i adults i fa 27 anys que està treballant aquest tema.

La indefensió apresa és quant la persona creu que faci el que faci, no pot canviar els fets. (Seligman M.E.P. 1975) Helplessness: On depression, Development, and Death. San Francisco: W.H. Freeman .

El matra del “que tots som iguals”, fatalisme i dissonància cognitiva (http://www.diagonalperiodico.net/saberes/mantra-del-todo-son-iguales-indefensión-aprendida-fatalismo-y-disonancia-cognitiva.html)

Seligman estudia amb animals i va aplicar els resultats a la conducta humana.

En l’estudi amb persones  es pobra, no hi ha massa cosa, en el tema de salaris es dona bastant aquesta conducta, el fatalisme i el creure que res canviarà res. El treballador considera que la situació d’injustícia continuarà en el futur i entra en una situació de passivitat i el convenciment de que la situació en que es troba no es pot modificar.

P.ex. Un professor  dóna a fer tres exercicis ( dos no es poden resoldre però el tercer si) hi es comprova que hi han estudiants que al no resoldre els dos primers ja no troben solució pel tercer, que si que aquest en tenia.

Això és la indefensió apresa. Es perd el nivell de confiança i es creu que és impossible resoldre aquella situació.

Però és molt difícil de detectar i per això no es soluciona.

Com a resum, podem dir que en la indefensió apresa no hi ha nerviosisme aparent, no hi ha reacció corporal, no s’expressa preocupació i ens trobem davant d’una acceptació passiva.

El bloqueig dona senyal d’alarma però és invisible i és difícil demanar ajut, exempl. Malalts incapacitats o amb dificultats d’aprenentatge, abusos sexuals, problemes laborals, persones grans en residències.

És un sentiment d’inseguretat respecte a la capacitat de ser eficaç independentment del resultat final: apatia, resignació, vida monòtona.

Tant sols podríem aplicar el mecanisme cerebral del poder de suggestió que associa el que succeeix amb el que voldríem que passes.

La indefensió apresa és un tecnicisme que fa referència a la condició del humà o animal que ha apres a comportar-se passivament.

La teoria de la indefensió apresa s’ha relacionat amb la depressió clínica i altres trastorns mentals  que es donen per la percepció de la falta de control respecte al resultat, encara que un bon examen clínic ens farà veure que no són totalment comparables.

Mª del Mar Morell

Publicat a General