LES PLUGES D’ESTRELLES I L’EXTINCIÓ DELS DINOSAURES

En la sessió d’avui, ens endinsarem en el Cosmos, aquest gran desconegut, de la mà de la Dra. en Física per la UB Carme Jordi  Nebot.

De tant en tant vivim un fenomen extraordinari  per nosaltres , “la pluja d’estrelles”com per exemple cada mes d’agost les llàgrimes de Sant Llorenç.

Però cal preguntar-se: Són  en realitat estrelles? La resposta és no. Són petits cossos de material interplanetari que arriben fins a l’atmosfera i es desintegren.

Quan aquests cossos són més grans, els anomenem meteorits i, en el cas d’arribar a la superfície terrestre formen un cràter, més o menys gran, igual que passa a la Lluna i altres planetes. És habitual que es donin aquests fenómens.

Hi ha una pregunta: Quina relació hi ha entre la pluja d’estrelles i l’extinció dels dinosaures?

Les 3/4 parts de les espècies d’animals i plantes van desaparèixer en un curt període de temps, fa 65 milions d’anys. Amb poques excepcions  van sobreviure  animals de més de 25 kg com algunes tortugues marines i  cocodrils.

Va ser al final del període Cretaci i tot el Mesozoic quan va començar la geologia actual.

L’espai interplanetari no és buit, en ell es mouen asteroides, cometes i pols i hem de pensar que pot haver-hi impactes i col·lisions com es pot observar a la superfície de la Lluna i els planetes.

La Terra té un escut de 150 km, la seva atmosfera que la protegeix. Quan entra un meteor (estrella fugaç, pluja…) entre els 80 i 55 km desapareixen, es desfan.

Cada dia es poden recollir centenars de tones de meteorits. La seva composició és diferent de la Terra, amb metalls poc freqüents com iridi.

S’han donat impactes que han format grans cràters, el primer reconegut fa 50000 a Arizona, també fa 30000 a  WolfCreek a Austràlia, també a Quebec, Tadjikistan.

L’impacte que és dona a Mèxic, a Yucatán,  coincideix amb la desaparició dels dinosaures  fa 65 milions d’anys. Aquest impacte va desencadenar grans canvis climàtics per emissió de partícules i gasos, a més d’altres com volcans, núvols de diòxid de carboni… que d’alguna manera van incidir a l’extinció de moltes espècies, tant  d’animals com de plantes, ja que s’escampa per tota la Terra. Deixant una capa de sediments en tot el món.

Conclusions:

  • Poden haver-hi col·lisions per: asteroides, cometes, pols interplanetària.
  • Els impactes amb conseqüències globals són poc freqüents.
  • Projectes en marxa per al seguiment d’objectes perillosos
  • Cal ser escèptic amb l’alarmisme dels mitjans de comunicació.

     

Lola Aurín

Publicat a General