Les migracions al llarg de la història

La sociòloga i professora Cristina Sánchez Miret ens endinsa en els processos migratoris que al llarg del temps s’han  donat en les diferents cultures i que donen lloc a desigualtats com a classe social, sexe i origen geogràfic. Tenim idees que no sempre són reals, hem de desfer les nostres creences socials, intentar posar interrogants, ha d’haver intercanvis entre les diferents cultures i estaria bé que es donés una interacció entre poblacions.

En els processos migratoris  podem establir uns punts de reflexió :

  1. Perpetuats socialment : Interessa perpetuar-les en qualsevol cultura, fem servir el mateix tipus d’etiquetes sempre. Ex. als EEUU alt percentatge de racisme, un 90% vota en contra d’ aprovar un casament amb persona d’altra raça. Les entitats culturals ” Casa de Sevilla”, ” casa de Aragón” es donen perquè  mantenir la identitat té importància i defineix a l’individu.
  2. Immigració / emigració : D’on arriben o marxen. Per exemple   Catalunya rep molts immigrants i Galícia té molts emigrants.
  3. Massiva o en degoteig : En la població sempre hi ha moviments. Al segle xx a Catalunya es van donar massives en tres moments : Exposició Universal, als anys 50 i als anys 90. Catalunya no s’entendria sense la migració del camp a les poblacions industrials.
  4. Diferents tipus : Polítiques, religioses ( és  política també), econòmiques… Generalment es donen juntes.
  5. Volgudes o forçoses? Algunes persones busquen nous horitzons o volen millorar buscant altres alternatives. Parlem dels joves que desenvolupen la seva vida laboral a Europa i  es parla poc de les colònies d’europeus rics que poblen part del litoral peninsular.
  6. Provisionals/permanents : Un 90% manifesta que tornarà a la seva terra, on hem nascut ens configura. La majoria serà permanent ja que es monta una nova vida, hi ha fills, es una nova realitat.

Analitzem una mica  els moviments de la población a Catalunya:

Al segle XX es donen tres grans onades :

  • Anys 20 : Grans migracions. Es van integrar molt bé, hi havia feina per tots.
  • Anys 50/70 : Es dona una alta natalitat  . En 1910 Catalunya era un poble decadent amb una baixa natalitat ( 2 fills per dona). Arriva molta gent d’Andalucia  i d’altres llocs d’Espanya. La composició de Catalunya com a poble  és el resultat de grans processos migratoris.
  • Anys 90 : Arriven persones d’Àfrica, Amèrica LLatina i Europa.

En aquests moments, a principis del segle XXI, el saldo migratori no és favorable, des de l’any 2009 marxa gent, es perd població. Alguns tornen al país d’origen o marxen a altre lloc.

Cal remarcar que el cens no es fa correctament. No és obligatori donar-se de baixa si marxen i d’aquesta manera poden mantenir els privilegis i tampoc es donen d’alta en molts casos.

Catalans residents fora :

Grup social :

  • Joves i preparats 71,2% col.lectius des de 2009.
  • Intensitat : Augment  anys 14/15 un 9%
  • Destí : Andorra, Amèrica ( Argentina, Venezuela,Brasil)
  • Fins a 34 anys  hi ha 242.000 persones .

Immigrants :

  • Més quantitat : Barcelona, Vallès i Tarragona.
  • Si distinguim per zones tenim que a Castelló d’Ampúries hi ha rics europeus, a Guissona  treballadors, Lloret de Mar  europeus, a Salou una mica de tot, treballadors i europeus, a Salt magrebins.
  • La piràmide ocupacional : serveis, això suposa treballadors d’hoteleria amb sous baixos. Els emigrants entren al mercat laboral per sota. Quan són propietaris tenen negocis de classe mitjana.

Com a conclusions podem dir :

  • Quantes més cultures mes riquesa.
  • No hi ha arrelament si no hi ha respecte per la terra a la que s’arriba, sense oblidar la terra d’on es ve.
  •   Lola Aurín
  • Migracions

Publicat a General