La Franc-maçoneria: entre el mite i la història

A finals del segle  XIX, fins a data d’avui, la Francmaçoneria es va dividir en dos blocs: el “regular”de la Gran Lògia Unida d’Anglaterra, que creu en un Deu revelat i evita adscripcions polítiques, i el “liberal”del Gran Orient de França, que treballa “a la glòria de la humanitat”i s’interessa més pels conflictes socials arreu del món. Aquesta realitat està representada a Espanya per la Gran Logia de España i la Gran Logia Simbólica Española.

De tot això i molt més ens va parlar el professor de Història d’Àfrica de la U.de B., escriptor i periodista Joan Pallarés.

Què té a veure la Història d’Africa amb la Maçoneria? Doncs, a l’Àfrica negra els sistemes iniciàtics ( iniciació al coneixement suprem i metafísic) estan vius, pensament sufí.

Alguns maçons consideren que els seus inicis estan al temple de Salomon , altres els veuen al sufisme, branca esotèrica del Islam. Alguns creuen que els Templaris  són la connexió entre la maçoneria amb el temple de Salomon i el sufisme. Finalment, hi ha qui relacionen  el naixement de la Maçoneria amb els constructors de les catedrals.

En temps anteriors al cristianisme la iniciació consisteix a aprendre una professió, un ofici especialitzat que permetia entrar i integrar-se a la societat.

Cada Lògia tenia un mestre i obrers, i construïen. Desprès, van entrar persones que no tenien a veure amb la construcció.  Es difícil explicar per què trobem al llarg de la seva existència membres eclesiàstics, catòlics i protestants, científics i ocultistes, polítics de dretes i  d’esquerres, marxistes i grans burgesos, teistes i ateus …

A qui pot espantar la Maçoneria? Segurament a uns pocs mal informats. Fa temps que s’han publicat els seus rituals, reglaments i constitucions internes, el secret maçònic conegut pels historiadors i analistes de l’ordre: simplement no hi ha secret. Es tracta només d’una institució que mitjançant una iniciació i successius rituals preten que el neòfit camini voluntàriament cap el seu coneixement espiritual.

Franco odiava els maçons, perquè va intentar entrar dues vegades i no el van deixar. Als papers maçònics del 36 no han trobat res anticatòlic. Franco era molt venjatiu.

Van ser maçons persones com: José Martí, Salvador Allende, Pinochet (el fan fora ), Lluis Companys, Ferrer i Guardia, Giner de los Ríos . Mario Conde (també el van fer fora). Y molts més.

Pilar Gimeno

Podeu ampliar la vostra informació amb els llibres de la Biblioteca.

Publicat a General