La dona a l’Islam

“¡No se dejen engañar por el chador que llevan!La situación de las mujeres en los 54 paises musulmanes es más compleja y está llena de matices.”
Amb aquestes paraules insisteix la Nazanin Amirian,Llicenciada en Ciències Polítiques, sobre la diferència entre els paisos musulmans.
Es parla de Mon Islàmic, però és un concepte que no existeix i que s’identifica amb reserves de gas i petroli per les que lluiten tots els paisos.
Dones amb chador a l’Aràbia Saudí, però , per exemple, a Síria no són tots musulmans i tota aquesta quantitat de refugiats només la fa una horrible guerra.
Paisos com Síria, Palestina, Afganistan, Pakistan, Iran, Kurdistan, etc. no només pateixen guerres religioses, tenen la mala fortuna d’estar sobre terres amb petroli.
Els musulmans, com els cristians, uns són més estrictes que d’altres, però en general no estan contents amb les dictadures teòcrates i totalitàries.
Iran era un pais molt modern i laic, però ara aplica la cultura àrab-musulmana i s’han endarrerit 200 anys. És la “Extrema Dreta”, que vol manar amb la religió.
Estat Islàmic mata en Síria a musulmans.
Afganistan tenia infermeres, universitats mixtes, etc. Ara està destrossada. Desprès de Camboia és el pais amb més tullits del mon.
Són els EEUU els que donen el poder als religiosos. Derroquen els governs seculars i instal·len Repúbliques Islàmiques.
El paper de la dona a l’Islam és molt similar al paper de la dona a la Bíblia: reconfortar l’home..
A l’Imperi grec i romà les dones es cobrien el cap excepte les esclaves i les prostitutes.
El burka no és una vestimenta afgana. És d’una tribu de la que provenien els talibans, que l’imposen.
Els gasoductes són la causa de la cobdícia que desperten aquests pobles. Per exemple, Síria és ruta de pas per als gasoductes de Qatar ( 3ª reserva de gas del mon). Aràbia Saudí i Qatar boicotegen el gasoducte amb la guerra de Síria.
Les dones són objecte d’agressions: pels enemics, pels vàndals i paramilitars, pels fanàtics religiosos, per les bandes dels traficants de sexe, pels seus familiars varons, per la misèria, que les obliga a prostituir-se.
El vel era una senyal d’identitat ètnica i social. També és un reconeixement del domini de l’home.
Actualment també el vel és una eina perquè la gent no pensi en altres coses més importants, però a la majoria dels paisos musulmans les dones no porten vel.

Pilar Gimeno La dona a l'Islam

Publicat a General