JOSEP PLA

El professor i reconegut escriptor, Antoni Dalmases Pardo, ens trasllada  a la vida i obra de Josep Pla. Per sorpresa, degut a un canvi d’última hora, ens trobem immersos en la vida de Pla, i apassionats pel personatge del que, crec, teníem una idea molt diferent.

Josep Pla ( Palafrugell,1897- Llofriu, 1981) era fill del Mas Pla de Llofriu .

De família benestant amb masia, cases al poble, fàbrica de suros, terres, etc.

van viure al carrer Nou de Palafrugell i van estudiar als Maristes. Josep tenia  fama de difícil a l’escola. Els Maristes presumien d’haver domat a un rebel Josep Pla.

Tenia molta memòria, éra un gran observador i escrivia molt bé des de  nen.

Als 10 anys va anar a l‘Institut de Girona a estudiar. Escriu “Girona, un llibre de records”.

Va viure intern al col·legi dels Maristes, però el van expulsar de les classes i es va examinar lliure.

Al 1930 va anar  a Barcelona a estudiar Medecina a la Universitat, però es canviarà a Dret. Ho explica a “Quadern gris”.

En realitat no li agradava ni l’una , ni l’altra; el que realment l’agradava era anar a l’Ateneu i als bars.

A la Penya de l’Ateneu descobrirà la seva vocació, perquè allà es reunirà amb periodistes, escriptors i altres professionals. Amb el temps, començarà a intervenir  i Lluis Llimona i altres tertulians l’animaran a escriure.

Troba diaris que li paguen i l’envien a Paris de corresponsal. Al final el fan fora, perquè descobreixen que el que fa es traduir i copiar dels diaris de Paris. Més tard, el seu editor li demanarà que continuï escrivint, però des de Barcelona.

Es va traslladar  a Madrid on coneixerà molta gent i es farà  un bon periodista.

Es farà tant important que Prat de la Riba el va cridar i volia que es presentés a les eleccions, però no tenia edat ni recursos.

Prat de la Riba comença a modernitzar el país, que passa d’agrícola a industrial. Es una època esplendorosa:  “Modernisme”.

Finalment participarà a la política fins que es cansa i se’n va a negociar assumptes de la família a l’Argentina.

Curiós pel que està passant a Itàlia, anirà a  Roma i es declararà partidari de Mussolini i del feixisme . També s’ afartarà del feixisme  i dirà “ El feixisme és un error…”

Va a Berlín on comença el nazisme . Viu amb Ali Herscovitz (Berlin 1923). Va escrivint articles.

A Paris viu amb Adi Enberg i Lilian Hirsch.

Ell no parla de les seves dones, però se sap que viu amb l’Adi des de 1926 al 1939. Filla del cònsol noruec a Paris, ella l’ajudarà durant la guerra i escriurà a màquina els seus textos.

En Pla escrivia a llapis, en tires de paper i sobres, per estalviar.

Al febrer de 1936 Cambó l’encarrega entrevistar-se amb Gil Robles per instal·lar una Dictadura Democràtica. En plena guerra se’n va  amb l’Adi fora d’Espanya.

Era un home de dretes, però ell anava a fer diners.

Carles Sentis tenia una oficina d’espies a Marsella, que pagava Francesc Cambó, i li va encarregar a Pla que escrigués contra la República.

Treballarà per El Diario vasco i La Vanguardia.

Finalment, anirà a L’Escala i portarà a l’Aurora al mas a viure. Escriu “Cartes a Aurora”. Ella viurà a l’Argentina amb l’ajuda econòmica de Pla.

Anys desprès, la reina d’Anglaterra li concedeix una medalla per haver ajudat als Aliats des de L’Escala. Ell i el seu amic contrabandista passaven  tabac i gent en la barca.

A la revista Destino té una col·laboració setmanal on diu el que vol.

Vestit de pagès i amb la boina per sempre, escrivia al llit i “se’n fotia de tot i de tots” (sic).

A la seva làpida hi ha escrit: “Com és d’estranya la vida humana que té tantes cares!”

Rèquiem i al·leluia per la mort de Josep Pla. Abadia de Poblet.

 

Pilar Gimeno

 

Publicat a General