Josep Mª de Sagarra. El poeta

El domini del llenguatge de Josep Mª de Segarra, combinat amb l’agudesa i la intel.ligència , el va dur a conrear tots els camps de la literatura. Ens fixarem, però, en els inicis de la seva obra i, sobretot, en el Sagarra poeta que reflexiona i va a la recerca dels plecs ocults de l’ànima humana.

Així ens presenta el professor i escriptor Antoni Dalmases la seva conferència sobre en Josep Mª de Sagarra.

Vinyes verdes vora el mar

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes, i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar…

Estic segura de que podeu cantar  aquesta poesia de Sagarra amb la música de Lluis Llach.

En Sagarra té mania per les vinyes i el cep . Per a ell són una representació del país: com s’arrela la gent a la terra aspra, arran de mar.

Passava llargues temporades a la Torre Sagarra i casa Jané de Santa Coloma de Gramanet i parlava molt amb els pagesos del camp i dels ocells.

La seva obra és enorme, no es pot llegir tota. Escriu teatre , poesia , novel·la, articles, assajos, les seves memòries, etc. També tradueix les comèdies de Shakespeare i la Divina Comèdia de Dante. Va rebre molts premis.

Sagarra tenia tal domini del llenguatge que no parlava, cantava i encantava  qui l’escoltava.

Podia escriure, viatjar i fer el que volguès, perquè vivia de rendes. La seva família era molt rica i quan als catorze anys se li mor la mare, el pare el porta a viatjar molt. Arriba a Paris a la “Belle Epoque”.

La Revista “La Il·lustració Catalana” li publica les seves poesies .

La seva vida transcorre entre la Biblioteca de l’Ateneu i el Paral·lel de Barcelona a principis del segle XX.

Viatja molt a Madrid i té relació amb polítics i intel·lectuals  com Federico García Lorca o Ortega i Gasset,  que l’envia com a corresponsal a Berlin. Allà escriu poesia, teatre i articles de corresponsal.

Es relaciona amb Pla, amb Foix, amb Margarida Xirgu i d’altres .

Com en aquesta conferència es va parlar bàsicament  de la poesia de Sagarra, us comento les poesies que ens va recomanar com més interessants el professor.

Primer llibre de poemes on es planteja el sentit de l’existència.

Cançó de suburbi (1915-1917) Retrat del mon suburbial.

Cançons d’abril i de novembre.

Girona a la tardor.

Cançons de taverna i d’oblit ( 1918-1921)

Poemes satírics especialment FRA RUPERT.

Sagarra va fer conèixer “La balada de Fra Rupert” en una ocasió solemne i històrica: el desembre de 1935, sopant amb Federico Garcia Lorca , Margarida Xirgu i moltes persones més de la vida cultural barcelonina. Margarida Xirgu la tornà a recitar i Lorca emocionat digué : “Amb una actriu com tu i un poeta com en Segarra, la llengua catalana no morirà mai.”

Poema de Nadal (1931)

Ancores i estrelles (1936)

Poema de Montserrat (1956).

Vida privada és la gran novel·la de Sagarra i les seves Memòries són estupendes.

Era conservador, de dretes i ric, però la gent s’ l’ estimava. Es feia amb tothom.

Pilar Gimeno

 

 

Publicat a Notícies