Joan Amades i Gelats: un català universal

En Joan Pallarés, historiador, escriptor i periodista,

ens va parlar sobre el petit drapaire del Raval, el jove venedor de llibres de segona mà als Encants de Sant Antoni.

En Joan Amades va ser un incansable caminador de la geografia catalana i alhora un exemple de superació personal en el qual emmirallar-se les noves i joves generacions.

L’ home que va superar el seu determinisme de classe amb el seu estudi i treball fins arribar a esdevenir un referent internacional del folklore català, i al mateix temps el que es va sobreposar  a les seves limitacions físiques.

Dit el savi del poble, parlava amb el poble: pagesos, pescadors, gent que trobava als pobles, etc. El seu esperit de drapaire el portava a recollir tot el que trobava: material de tota Catalunya, Balears i País Valencià.

El seu pare era de la Terra Alta, de Bot, on en Joan Amades va passar una temporada amb els seus avis. Va escoltar rondalles, cançons, contes… Ell va recopilar tot el que sentia i li explicaven.

No va poder anar a l’escola, però llegia moltíssim   encara que tenia dificultats de visió molt importants.

Al 1904 es va aprovar la llei del descans dominical i com  la gent podia sortir, fer excursions i reunir-se apareix l’Associacionisme . Amades es va apuntar a l’ Ateneu Enciclopedic Popular. Els obrers volien formar-se. Apareix        l’Esperantisme, llengua vehicular per a tots. En Joan Amades va arribar a presidir la Federació Catalana d’esperantistes.

També, malgrat el bloqueig internacional de postguerra,   té relació amb especialistes europeus del folklore principalment de la Mediterrània.

Va publicar un miler de llibres sobre les seves investigacions

Cap el 1950 l’ UNESCO li recopila el Costumari català seguint les estacions de l’any a partir de l’Advent. Desprès ho publicaria l’Editorial Salvat.

Entre 1933 i 1939 escriu 42 volums de la Biblioteca de tradicions populars.

El seu Folklore català es va publicar desprès de mort.

Ajudat per la seva cunyada, Consol Mallafré,  va arxivar i recopilar materials i llibres sobre festes, costums, herbes, objectes populars, cançons, arts i oficis, els castells, astronomia, la casa, gegants, imatges de la Mare de Deu, la sardana, els Sants, el Pirineu, etc, etc…

Per exemple a Barberà del Vallès les nits de lluna plena la gent jugava a fer enfadar la Lluna. Per Sant Joan es saltaven les fogueres i… moltes més coses que podeu consultar a la Bibliografia de Joan Amades.

Pilar Gimeno

 

 

 

Publicat a General