FRIDA KAHLO: ART, COMBAT I SUPERACIÓ

 La conferència d’aquest dimarts  ens ha apropat a la vida i l’obra de Frida Kahlo . La Chari Muñoz ens ha fet coneixer una mica més a l’artista.

Podem considerar  a la Frida Kahlo com un referent de l’art mexicà, popular en l’actualitat, amb molta personalitat i amb una vida molt poc convencional amb malalties físiques i altibaixos emocionals.

Neix a Coyoacán  el 6 de juliol de 1906. La mare era indígena descendent d’un mexicà i una espanyola i el seu pare descendent de  jueus hungars. Té quatre germanes i està molt lligada amb la seva germana petita.

El seu pare , fotògraf és un referent per ella a l’igual que Diego Rivera, pintor que seria el seu marit durant un temps.

Als 15 anys ingressa en l’Escola Preparatòria de Mèxic, sent una de les primeres dones que ho fa.

Al llarg de la seva vida té temporades de  malalties que la deixen al llit durant molt de temps: poliomelitis als 6 anys, accident d’autobús al 1926 la deixa ferida de gravetat i està al llit durant 1 any.

El pare li regala pintures perque es distregui i així comença el seu interés per la pintura. Pinta des de el llit.

Quan la Frida té 21 anys Mèxic és un pais obert al lliurepensament i ella es comença a relacionar amb exiliats polítics. Es retroba amb el Diego Rivera que havia conegut anys enrera que era membre del partit comunista.Es casen al 1929. Formen una parella molt peculiar. Ell és bastant més gran amb tres fills i amb molts amors i infidelitats. Ella que igual li agraden els homes que les dones.

Al llarg del seu matrimoni té tres  avortaments.

La seva obra està plena de’autorretrats  reflectint el moment que hi viu. Comenta que pinta per entretenir-se.

Marxa amb el seu marit a EEUU on visita galèries d’art, coneix persones influents de la cultura nordamericana però sempre anyora Mèxic. Aixó li passa sempre que deixa el seu pais.

Breton coneix la seva obra  i la considera surrealista, encara que ella no ho creu així.

Al 1937 comença la època més important de la seva vida.

Pinta autorretrats amb referències a la cultura mexicana, entra en grups de pintors surrealistes i comença a fer exposicions. Va sola a la seva primera exposición  a New York.

El Louvre li compra un autorretrat i triomfa a Paris.

Es reconeguda en el món de l’art. La seva vida personal té altibaixos en el seu matrimoni i la seva salut  no és bona .Passa un any a l’hospital  per una lesió de columna i torna a pintar des de el llit i les dimensions de la seva obra es fan més grans i reflectint les seves vivències.

El seu últim quadre és ” Viva la vida”.

Les seve obres són 200, la majoria autorretrats. Fa tres exposicions a New York, Paris i Mèxic.

S’agafa la seva imatge de dona forta, mexicana i lluitadora.

Molts artistes s’inspiren en la seva obra, Es coneixen poc els seus quadres i molt la seva vida.

Per acabar unes paraules de la Frida Kahlo :

” Cada tic-tac es un segundo de la vida que pasa, huye, y no se repite. Y hay en ella tanta intensidad, tanto ínterés, que el problema es sólo saberla vivir. que cada uno lo resuelva como pueda”

      

      

Lola Aurín

Publicat a General