El paper dels moviments socials en la Política

El professor Salvador Cardús, sociòleg, periodista i escriptor, ens va parlar dels moviments socials importants al nostre país i a Espanya, que han canviat el panorama polític.
El model polític dissenyat a la Transició es va esgotar ja a mitjans dels anys 90 amb els casos de corrupció com el cas Roldán, els GAL, els casos d’espionatge i en general la guerra bruta que va portar a presó a ministres socialistes.
L’any 1996 va guanyar les Eleccions el Sr. Aznar.
El P.P. amb el recolzament de Convergència i Unió i del P.N.Basc va semblar que renovaria el país. Aznar parla d’una Segona Transició. Però del 2000 al 2004 hi ha una pèrdua de competències dels governs autonòmics. El model de Democràcia comença a grinyolar.
El model de Democràcia va néixer coix sota la vigilància dels militars i “els poders democràtics”: no es va poder triar el rei, ni canviar la Justícia, etc. Els polítics van canviar, però els poders fàctics no.
Amb les lleis electorals es va afavorir el bipartidisme: el poder, uns 300 diputats, s’intercanviava entre els dos grans partits amb majoria absoluta i la resta de partits només tenien 40 o 50 diputats. El sistema de financiació dels partits era poc vigilat i poc clar, encara que fos correcte era tèrbol, sense transparència.
D’altra banda els partits eren estructures molt jeràrquiques i s’havien allunyat de la gent: es votava el que manava el partit independentment del que es pensés, els debats eren avorrits i ningú escoltava la gent.
Tot això va portar a la “Desafecció Política”, perquè a la Política no l’interessava la gent. Els Mitjans de Comunicació no van ajudar a millorar la situació.
Dos grans moviments socials van aparèixer: A Catalunya el moviment sobiranista i catalanista que es va gestant a partir del 2001, 2002 i 2003. El 2004 Pasqual Maragall va dir que s’havia de fer un Estatut, Montilla va continuar, però aquest Estatut va ser un gran fracàs.
El 2005 va aparèixer la Plataforma del dret a decidir. Abans de votar l’Estatut ja es sabia que a Madrid no s’acceptaria i comencen les grans manifestacions.
A partir d’aquí el país comença a reaccionar: reunions, conferències, discussions.. El 2009 es fan consultes a tota Catalunya. El 10 de juliol del 2010 Omnium cultural convoca una manifestació que va reunir 1.000.000 de persones.
A continuació es va crear la Assemblea Nacional de Catalunya que junt amb Omnium va mobilitzar molta gent.
Aquest moviment social va capgirar la política.

El segon gran moviment social va ser el 15 de Maig del 2011 . Neix de la crisi econòmica del 2008 i 2009 i de les retallades que abans ja havien començat a Catalunya. La situació es va fer molt dura a partir del 2011.
Moltes agrupacions comencen a moure`s inspirades pel llibre de Hessel: Indigneu-vos.
Contra les hipoteques, per la participació ciutadana a la política i un gran etc.
Actualment els grans partits han perdut gairebé 100 diputats.
Problemes:
1. La participació democràtica demana esforç.
2. Ha de ser responsable.
3. Ha de ser democràtica i representativa.
4. Els problemes apareixen a la presa de decisions, a l’acció de govern.
Hi ha molt camí a fer: canviar el sistema de financiació, millorar la cultura política amb una bona informació, participació cívica …

Pilar Gimeno

Publicat a General