El Dret a la Pau a les comunes de Medellín

Salutacions, socis i sòcies de l’Aula! Ens tornem a reunir per començar un nou curs de conferències de l’Aula i, en aquesta ocasió, dins del cicle Ciutats Defensores dels Drets Humans.

Fa la presentació la nostra Alcaldessa amb una emotiva referència a la votació que dos dies abans ha tingut lloc a Colòmbia sobre la Pau. Una baixa participació de la gent i un No com a resultat ens ha deixat bocabadats a tothom.

Medellín no és un model de ciutat perfecta. És una ciutat laboratori, on experimentem cada dia perquè estem cansats de patir, de viure el que hem viscut.

Ens parla Jeison Castaño, dit JEIHHCO, “Jei “de Jeison,”hh” de hip-hop i “co” de Colòmbia. Són els tres eixos a través dels quals ha construït la seva identitat artística. Nascut a la Comuna 13 de Medellín, en Jeihhco va viure la infància i adolescència en un territori on el carrer era el centre de la vida, però també, de tant en tant, camp de batalla del conflicte armat colombià.  Va conèixer el hip-hop al 1996, amb 11 anys, però no va ser fins al 2002 que va adonar-se del potencial transformador que tenia la música que el feia vibrar.

El hip-hop és un moviment cultural que va sorgir a Nova York durant la dècada dels 70 entre les comunitats afroamericanes i llatines. A través de noves formes artístiques expressaven frustracions, dificultats quotidianes i reivindicacions polítiques i socials.

Des de Nova York, el hip-hop va començar a expandir-se a tot el món i, a mitjans dels anys 80, va arribar a Medellín. La ciutat colombiana era aleshores escenari cruent del conflicte entre l’Estat, els paramilitars, la guerrilla i el narcotràfic.

La Comuna 13, situada a la perifèria oest de la ciutat, era un dels territoris on la violència es manifestava amb intensitat. Quan hi va arribar, el hip-hop hi va trobar el terreny abonat.

Va ser al 2002 quan l’Associación Cristiana de Jóvenes va convocar  els hip-hopers de la comuna a una trobada. L’entitat els va explicar quin era l’origen del hip-hop, i quins principis i lluites hi estaven vinculats.

Va ser l’inici d’un canvi profund en la manera en què els joves de la comuna es relacionaven amb aquest moviment cultural. Els rapers van organitzar-se en una xarxa i van celebrar un festival de hip.hop sota el lema ” En la 13 la violencia no nos vence ”

De manera progressiva, l’art urbà i la cultura van anar adquirint a la 13  un paper cada cop més rellevant, especialment per a la població  més jove.

“Perquè creiem que hi ha un món millor possible  i que som capaços de fer-lo.”

Juan Muñoz

 

Pilar Gimeno

 

 

Publicat a General