El Conflicte d’Orient Mitjà

Visions paral·leles d’Israel i Palestina que es van dur a terme per en Meir Margalit (israelià) i Issa Amro (palestí)

Dos Activistes per la pau i la possible entesa  pacifica entre israelians i palestins per la fi d’aquest conflicte.

Era un tema molt interessant i la prova va ser que l’aforament de la sala de la Biblioteca Esteve Paluziè estava ple, i s’inicia la conferència amb l’apertura per la senyora alcaldessa de  Barberà del Vallès,  Ana del Frago, que fa les presentacions dels conferenciants  i fa constar la col·laboració amb Ciutats Constructores de Pau, comentant que aquest any ens acompanyen sis activistes per la pau, dos dels quals estan ara amb nosaltres avui aquí.

Primer es presenta un vídeo sobre  les dones que són les primeres que pateixen aquestes guerres i els nens guerrers i el treball de Chema Caballero per aconseguir recuperar aquets nens .

Sobre  Palestina, ens comenten que quant es construeix una casa, ells mai l’enderroquen , mentre ara estan totes enderrocades per les bombes.

Sobre Euskadi, ressalten l’èxit aconseguit i que no hi hagin més bombes ni morts.

El conflicte de Colombia que és intentar que el servei militar deixi d’esser com fins ara i la lluita de Diego Quiroga.

Aquesta organització a la que pertanyen proporciona càmeres fotogràfiques perquè totes les persones puguin filmar o fotografiar tot el que els hi passa i el mon pugui visualitzar  els atendats dels israelites contra els palestins.

Inicia la conferència Meir Margarit que és israelià però ha nascut a Argentina, ja que els seus pares van marxar d’Alemanya i ha estat quant era més jove en un grup sionista, però actualment treballa per la pau i lluita per evitar l` enderroc de les cases palestines .

Diu, que ja no s’ha d’estar a favor  o en contra d’Israel o Palestina, s’ha d’estar a favor de la pau.

Diu, que està més proper  de les idees de Issa que de la dreta israelita. El centre d’Israel és Cisjordania, que és el tros que es va conquistar amb la guerra dels 6 dies al 1967 i el conflicte ve d’aquí, ja que segons el govern israelià no es poden tornar aquets terrenys per uns per la Bíblia i que varen ser entregats per  Deu, per altres, que és qüestió de seguretat ja que cada dia els palestins envien míssils, mentre que els palestins diuen que no deixaran d’enviar míssils fins que no es tornin els terrenys i no es reconeix-hi un estat palestí.

Segons el conferenciant, el motiu real és la por. Israel te por als palestins encara que disposi de l’exèrcit més poderós del món. I la por paralitza el raciocini i a més és com un fantasma que no deixa pensar racionalment, encara que hi ha motius per tenir por, sempre han estat en guerra i han patit persecucions, però quant es te un exercit tant poderós tots els conflictes es volen resoldre per la força.

I quant més força més rebel·lió palestina i ens endinsem en un cercle viciós del que no hi ha com sortir, i el que nosaltres pretenem és que aquestes dues línies paral·leles , separades, s’uneixin i es proposen que es presentin acords que siguin possible acceptar per les dues parts, implantar la esperança i que poden parlar, ja que l’ocupació fa mal també als israelites i no tant sols als palestins.

Es un moment difícil ja que està en el govern la dreta israelita i és molt estricte.

Ara l’altre conferenciant Issa Amro, palestí, i de la mateixa organització de defensors de la pau, ens diu que ell treballa a Hebron, va guanyar un premi com a defensor dels drets humans per distribuir càmeres fotogràfiques  a tota la gent perquè poguessin enregistrar els fets que passaven i tothom ho pogués veure.

Ha estat a la presó diverses vegades, però mai per delictes de sang, però te prohibit anar a Israel ja que està catalogat com a terrorista.

Vol donar a conèixer la diferència que hi ha entre israelites i palestins. P.ex. en el Pressupost passa de 17 milions a 5 milions la quantitat que s’inverteix en un o altre país. No poden obrir fàbriques o empreses sense el permís d’Israel que és molt estricte amb ells i per això no tenen res. No estan en igualat de condicions. Las lleis també són molt diferents si s’apliquen a israelites o a palestins, aquests estan sota un règim militar i per principi són culpables per això sempre han de demostrar la seva innocència sobre qualsevol fet, mentre que els israelites estan baix un règim civil i per principi són sempre innocents i s’ha de demostrar que són culpables.

Un nen de 14 anys va ser atacat pels soldats de l’exèrcit i està a la presó i no tenim lleis per demostrar la seva innocència.

Els israelites ataquen els palestins però sempre són jutjats per lleis civilx i per principi sempre són innocents.

Des de 1991 estant separats i uns tenen uns territoris i els altres uns altres, i així la seva ciutat es va dividir en dos i varen firmar un protocol de Hebron al 1997 H1 i H2, el segon amb control militar d’Israel, pel qual no es permet a la policia palestina actuar i entrar al territori israelià, mentre que els soldats israelians sí que poden entrar en territori palestí. Es una ciutat fantasma, les cases estant tancades, els palestins per anar a treballar han de passar molts controls i els millors llocs de treball són pels israelians, és un sistema humiliant, i la vida és molt dura pels palestins.

A més els israelites tenen un visat obert per viatjar per Europa, els palestins no. Els acords comercials també són amb els israelites i no amb els palestins i per això ens proposa que si defensem l’estat israelita no defensem la democràcia si no la ocupació.

Per desgracia els colons israelites s’estan tornant molt fanàtics, però a pesar de totes les dificultats continuarà treballant per la pau.

Acaba la conferència i entrem en el torn de preguntes que trasllado perquè són, al meu entendre, molt interessants:

1a. Qui`n tant per cent de israelites estant per la pau? Com es controla el poder dels americans? Perquè els palestins continuen enviant míssils?

2a.- Que ha passat amb els acords als que varen arribar?

3er.- Quina seria la proposta per la pau de cada un dels interlocutors?

I és contesta: Hi ha actituds de dreta propers als anys 30 i els soldats israelites tracten molt malament als palestins i, per això, diu Meir, vaig passar-me de ser sionista a treballar per la pau amb l’esquerra pacifista.

El tant per cent al Parlament es d’un 20 % però hi molta gent que calla però que ho és.

L’acord de setembre del 2000 no va ser gaire clar  per algun motiu que no es sap . Sembla ser que es va utilitzar un doble idioma que va durar 20 dies i no va haver manera de posar-se d’acord.

Per poder arribar a algun acord és primordial que primer es tornin els terrenys conquistats i nosaltres creiem que el millor seria fer una confederació d’estats, però primer és imprescindible que les persones aprenguin a conviure i ha solucionar els problemes sense violència.

Acaba la reunió a les 19,15 h.

Mª del Mar Morell

 

 

 

 

Publicat a General