Dones i poder a Catalunya

Com les dones es relacionen amb el poder polític a Catalunya, en tres etapes. Una, la medieval,on tenien molta influència si eren nobles o reines; dues, l’època del paganisme, on les trobem com bruixes o bandoleres, és a dir, als marges; i tres. la dona intel·lectual del modernisme: escriptores amb limitacions, i altres arts. Finalment ara ens trobem amb les dones al capdavant de la política.
La Patrícia Gabancho, escriptora, periodista i tertuliana, amb poc ànim (llàstima!, no es trobava bé) ens va presentar aquestes quatre etapes d’influència de les dones a la política.
Ermessenda a l’any 1057,dona d’en Ramon Borrell, va exercir una gran influència en una època en que els homes marxaven a la guerra i les dones ocupaven el poder. S’ha d’enfrontar amb el seu fill amb la complicitat del Abat Oliva. És una castellana de castell i trobador, molt culta.
Els càtars amb la seva religió de comunitats de fidels, que estan en contra de l’acumulació de riqueses, sense jerarquies, sense temples i amb dones que volen exercir de capellans, van ser perseguits per la primera creuada de cristians contra cristians. La castellana Esclarmonda de Foix i de Cardona, germana del comte Ramon Roger I de Foix, nomenada Perfecta dels càtars, segons la llegenda, fuig de la crema del castell de Montsegur en forma de colom. El colom representa el coneixement que transmeten les dones com un tresor ocult.
El Compromís de Casp, pacte entre els regnes d’Aragó, València i Catalunya a la mort de Martí I d’ Aragó per nomenar successor Fernando de Antequera, que era un estranger, va ser una batalla de dones conspiradores pel poder.
Les dones de poble exercien de llevadores i curanderes, però l’església vol controlar el naixement i la mort de la gent. L’any 391 es prohibeix el paganisme per decret i l’església s’apropia dels rituals. Les dones mantenen el poder als temes ginecològics i les enveges porten a l’acusació de bruixes. És l’ordre dels “Dominicos” l’encarregada de perseguir la bruixeria. Les bruixes confessen sota tortura i comencen les juntes (aquelarres). Morts i histèria col.lectiva fins que l’inquisidor Salazar ho atura.
També dones bandoleres, malmonjades, de llarguíssima tradició.
Al Modernisme les dones es quedaven a casa o anaven a la fàbrica. Comencen a buscar espais de gosadia, espais que no els corresponen com Caterina Albert, Victor Català, que escriu amb pseudònim d’home.
Francesca Bonnemaison, Carmen Cord de Lasarte, Aurora Bertrana i un llarg etc.
Dones del mon obrer que lluiten per canviar el mon.
Una gran espiritista va ser Amàlia Domingo Soler i
Clotilde Sardà va ser franc- maçona.
Mercè Rodoreda és la primera dona lliure i li costa un desequilibri nerviós.
I moltes més dones que acaben a l’exili de l’època franquista.
Actualment la manera de manar les dones és diferent i participativa. Muriel Casals, Carme Forcadell..

Aquí teniu alguns dels llibres de la Biblioteca de Barberà:

Pilar Gimeno

Publicat a General