DECISIONS AL FINAL DE LA VIDA … EN SOM PROTAGONISTES ?

  Tot i que la mort és inherent a la vida, a moltes persones ens produeix angoixa parlar del tema i de les decisions que d’alguna manera podran fer-nos el trànsit més adient.

Núria Terribas i Sala, especialista en bioètica i jurista ens dóna les pautes necessàries per poder resoldre el tema de la millor manera. És saludable tenir la maduresa necessària per poder parlar, encara que la mort és un procés dolorós per tots.

Es tracta de prendre decisions al final de la nostra vida, qui decideix per mi? Com fer millor aquest pas

Tractar amb respecte i dignitat.
Participar en les decisions: autonomia personal
Atenció sanitària correcta.
Mantenir esperança raonable
Morir amb entorn adequat. Atenció espiritual i confort. Hem de pensar que el patiment espiritual és igual d’important que el físic.
Prendre decisions anticipades.
Evitar futilitat (coses no necessàries)
Cada persona pot modificar la seva vida amb decisions lliures. De la dignitat deriven valors i llibertat.

Necessitats sovint “intangibles”

Acompanyament i atenció espiritualista.
Disposició moral, psíquicament i culturalment, requereix desenvolupar un conjunt de creences i actituds que busquen benestar amb un mateix i amb els altres.
El malalt ha de disposar de temps psicològic perquè se li expliquin les coses i poder reaccionar.
El rol d’acompanyament no només ha de ser de la família.

S’ha de gestionar amb prudència l’esperança
Cada persona té la capacitat per dictar les seves normes, els tractaments acostumen a ser imposició dels metges però cada persona pot fer un document per anticipat que ha de conèixer la família per valorar les actuacions a seguir.

Hi ha moltes persones vives amb vida vegetativa i això només suposa problemes per la família.

A alguns estats d’Europa es parla amb el pacient de la seva malaltia, a l’Estat Espanyol i altres estats mediterranis la informació s’acostuma a donar a la familia “paternalisme familiar, conspiració del silenci”. Tot pel pacient però sense ell.

Pràctica actual:

Confluència de múltiples professionals.
Increment demanda, manca de temps.
Dificultat en l’atenció domiciliària.
Pacient és un Infirmes (manca d’autonomia davant la malaltia).
No es té present la seva biografia i necessitats
Perspectiva “biologista”, obstinació diagnòstica, ajuda a no morir.
La mort és com un fracàs per la medicina. Quan es fa l’informe d’una mort, no es recull aquesta paraula, es posa pacient “èxitus”
Decisions al final de la vida:

Elements principals:

Informació correcta i certa.
Decisió verbal o escrita
Expressió de voluntats anticipades.
Actors principals: pacient, família, entorn.
Cal desmitificar el tema de la mort, ja que forma part de la nostra vida.

Voluntats anticipades: Aquest concepte neix a EUA als anys 60/70. La família de Karen Quilan demana desconnectar al seu fill després de molts anys d’hospital.A partir d’aquesta situació es comença a desenvolupar la llei que ha permès donar forma als protocols actuals.

Algunes pautes i instruccions:

No prolongar innecessàriament la vida.
Administrar fàrmacs per pal·liar dolor físic i psíquic.
Garanties higièniques i de tracte digne.
Decidir si es vol participar o no en tractaments experimentals.
Tot el que puc demanar és legal?: No allargar la vida amb mitjans artificials no és “eutanàsia passiva” .Aplicar mitjans per mitigar patiment no és “eutanàsia indirecta”. Sedació és acabar patiment.
REGISTRE DEL V A DE LA GENERALITAT CATALUNYA: (Decret 175/2002 creacions del registre)

Inscripció personal dels DVA imprès normalitzat de sol·licitud)
Inscripció automàtica del DVA fet davant notari
Remissió del document pel hospital o centre sanitari (UAU)
Denegació d’inscripció nomes per incompliment de requisits formals.
Contingut:

Tres grans apartats: valors i expectatives, situacions sanitàries, instruccions i límits.
Designació d’un representant.
Altres disposicions: p.ex. donacions d’òrgans
Possibilitat, renovar i revocar document.
IDEES FINALS:

Deixar indicacions ens ajuda a nosaltres i a la nostra família.
Fem el document amb assessorament i reflexió.
Busquem un representant que faciliti la presa de decisions
Assegurem-nos que les VV AA consten clarament on calgui.
Parlar abans amb el metge.
S’ha de ser major d’edat.
Formalitzar davant notari i amb tres testimonis, dos d’ells no parents.
Evitar condicionalment per altres interessos.
Garantir el bon estat mental quan es redacti.

Per completar la informació aquests llibres us poden ajudar.

Lola Aurín

Per completar la informació aquests llibres us poden ajudar .

      

    Lola Aurín

 

 

Publicat a General